Com més projectes i agents treballen alhora, més context es perd entre sessions, eines i persones. Això és el que es repeteix en gairebé tots els equips que ja programen amb IA:
Cada nova conversa amb l'agent comença sense saber què s'ha provat ja, què s'ha descartat, o per què es va prendre una decisió concreta. Este coneixement es perd quan acaba la sessió.
Claude Code, Codex, Cursor... cadascun amb la seua pròpia sessió, sense visibilitat del que ha fet l'altre minuts abans. El resultat: faena duplicada o, pitjor, contradictòria.
Saber quins projectes estan actius, quins fa dies que no es mouen i qui els va demanar exigeix preguntar, no consultar. La informació existeix, però està repartida entre xats i memòries.